Quan a principis del 2021 Wizards of the Coast va anunciar Universes Beyond, la iniciativa que permet portar a Magic: The Gathering personatges i mons d’altres franquícies, les reaccions no es van fer esperar. Alguns jugadors van celebrar la possibilitat de veure els seus universos preferits representats en cartes de Magic. Altres, en canvi, van mostrar preocupació pel possible impacte sobre la identitat del joc.

Durant els primers anys, la discussió es va mantenir relativament acotada. Molts dels productes Universes Beyond estaven orientats a Commander o a formats concrets, i els jugadors que no hi estaven interessats podien simplement ignorar-los. Però la situació va canviar a finals del 2024 quan Wizards va decidir que els futurs sets principals d’Universes Beyond serien legals a Standard.

A partir de  Final Fantasy (FIN) , publicat el juny de 2025, Universes Beyond va deixar de ser una línia paral·lela per convertir-se en una part integral de Magic. I amb aquest canvi, el debat va agafar encara més força.

Els arguments a favor

Els partidaris d’Universes Beyond acostumen a destacar diversos aspectes positius.

El primer és la capacitat d’atreure nous jugadors. Franquícies com Final Fantasy, Marvel o The Lord of the Rings tenen comunitats enormes i poden servir com a porta d’entrada cap a Magic per a persones que, d’una altra manera, potser mai no s’hi haurien interessat.

També es destaca que Magic sempre ha estat un joc extraordinàriament flexible des del punt de vista temàtic. Al llarg dels anys hem visitat mons inspirats en el terror gòtic, la mitologia grega, els contes de fades, el cyberpunk, l’oest americà o les aventures detectivesques. Des d’aquesta perspectiva, incorporar nous universos seria simplement una extensió natural d’aquesta diversitat.

Un altre argument habitual és que la qualitat de les cartes s’hauria de valorar principalment pel seu disseny i per l’experiència de joc que ofereixen. Molts productes Universes Beyond han estat ben rebuts per les seves mecàniques, la seva direcció artística o la manera com han adaptat elements de les franquícies originals. (Tanmateix, s’ha de dir que també hi ha hagut algunes pífies en aquests mateixos àmbits…)

Finalment, alguns jugadors consideren que aquestes col·laboracions contribueixen a mantenir el joc rellevant culturalment i a ampliar-ne l’abast més enllà de la comunitat tradicional de Magic.

Els arguments en contra

Els detractors, en canvi, solen centrar-se en una preocupació principal: la identitat pròpia de Magic.

Durant més de trenta anys, Magic ha construït un univers extens i reconeixible, amb plans, personatges i històries pròpies. Per a alguns jugadors, veure personatges procedents d’altres franquícies dins de les mateixes partides dificulta la immersió i fa que Magic perdi part del seu caràcter únic. A dia d’avui, en una partida de Magic, podem trobar-nos en Bob Esponja ( Jodah, the Unifier ) atacant equipat amb l’escut del Capità Amèrica ( Captain America's Shield ) i sent bloquejat per en Gandalf ( Gandalf the Grey ) i en Leonardo ( Leonardo, Big Brother ), de les tortugues ninja.

També hi ha qui considera que l’ús de propietats intel·lectuals externes converteix Magic en una plataforma per promocionar altres marques, en lloc de continuar desenvolupant els seus propis mons i personatges.

Una altra crítica freqüent és la saturació de productes. Els darrers anys han vist un increment notable en el nombre de llançaments anuals, i alguns jugadors perceben Universes Beyond com un element més d’aquesta acceleració.

L’entrada d’Universes Beyond a Standard ha afegit una nova dimensió a la discussió. Si abans era possible evitar aquests productes sense afectar l’experiència de joc habitual, ara formen part dels formats competitius principals. Per a alguns jugadors, això fa que la qüestió deixi de ser una simple preferència personal.

Una qüestió de perspectiva

Curiosament, gran part del debat no gira tant al voltant d’una franquícia concreta com d’una pregunta més profunda.

Què és exactament Magic: The Gathering?

És un univers de fantasia amb una identitat pròpia que ha de preservar-se i créixer des de dins? O és una plataforma de joc capaç d’acollir qualsevol univers sempre que el resultat sigui divertit i atractiu?

Probablement, la resposta a aquesta pregunta determina bona part de la posició que cada jugador adopta davant d’Universes Beyond. I és precisament per això que, diversos anys després del seu anunci, continua sent un dels temes més debatuts dins de la comunitat.

Personalment…

D’entrada, la meva reacció va ser de rebuig davant la idea de portar personatges d’altres franquícies a Magic. Considerava que, per fer-hi cameos, ja existien els Secret Lair i que això era més que suficient. Però després, com suposo que ens ha passat a molts jugadors, quan la franquícia en qüestió és una que t’agrada (com, en el meu cas, El Senyor dels Anells o El Hòbbit) la idea ja no sembla tan terrible.

A la pràctica, per exemple, feia temps que tenia ganes de muntar una baralla de ninjes, i l’expansió de  Teenage Mutant Ninja Turtles (TMT) m’ha permès fer-ne una amb la qual m’ho passo molt bé. L’excés de criatures llegendàries, inevitable en moltes expansions d’Universes Beyond, l’he mitigat jugant-les en un format singleton com Australian Highlander.

No us enganyaré: no estic especialment engrescat amb Star Trek, que arribarà el proper hivern. Però qui sap: mai no m’han interessat gens ni els còmics ni les pel·lícules de superherois i, en canvi, em ve força de gust construir-me alguna baralla basada en el set de Marvel.