Ahir vaig jugar un Draft de The Hobbit (HOB) , el primer de la temporada de setembre després de descansar de MTG Arena durant uns quants dies. La veritat, vaig quedar una mica cremat dels mals resultats de finals d’agost.
Vaig començar la temporada molt bé: tant els darrers Drafts the Marvel Super-Heroes (MSH) com els primers del Hòbbit em van anar força bé. De fet, en vaig escriure un post amb un punt eufòric i tot: Disfrutant com un nan!. Vaig escalar rangs força ràpid, fins a Platinum 4 i llavors van començar els problemes i la crema de gemmes…
Una hipòtesi incòmoda
Després de repassar l’historial de 17Lands em va venir al cap una idea força senzilla: potser, un cop arribo al meu sostre de rang, continuar jugant Premier Draft deixa de ser una bona decisió si l’objectiu és conservar les gemmes.
Això no vol dir necessàriament que hagi de deixar de jugar. Si vull millorar, en algun moment he d’aprendre a competir contra jugadors millors.
Però potser estava barrejant dues coses diferents: jugar per obtenir bons resultats i jugar per entrenar.
Per comprovar-ho he recollit tots els Premier Drafts que tinc registrats a 17Lands des del maig: 45 Drafts i 252 partides.
Les dades per rang inicial són aquestes:
| Rang | Drafts | W–L | Win rate |
|---|---|---|---|
| Bronze | 8 | 20–24 | 45,5% |
| Silver | 14 | 54–36 | 60,0% |
| Gold | 7 | 19–21 | 47,5% |
| Platinum | 16 | 30–48 | 38,5% |
| Total | 45 | 123–129 | 48,8% |
Percentatge de victòries dels 45 Premier Drafts segons el rang en què va començar cadascun.
No és una escala perfecta. De fet, el meu pitjor resultat després de Platinum és Bronze i el meu millor rang és Silver, així que seria massa fàcil dir que cada graó que pujo em resta un percentatge fix de victòries. Però per altra banda, tot i que no es pot demostrar, també tinc una teoria per explicar perquè Silver és millor que Bronze: Quan comença la temporada els rangs es resetegen i, per tant, t’enfrontes a jugadors molt bons que encara estan escalant…
Però en tot cas, hi ha una cosa que sí que destaca: Platinum és clarament diferent de la resta. Per sota de Platinum porto un 93–81 (53,4%). A Platinum, en canvi, el registre cau fins a 30–48 (38,5%).
Són gairebé 15 punts percentuals de diferència.
Agost, abans i després del mur
Si només mirem les dades de la temporada d’agost (amb diferència el mes en què més he jugat) tot encaixa: Vaig començar a Bronze 2 i, després de deu Drafts, el 13 d’agost vaig fer un 5–3 que em va portar de Gold 2 a Platinum 4.
Fins aquell moment, el balanç de la temporada era:
31–27 — 53,4% de victòries.
No és espectacular, però és positiu. I, sobretot, ja havia arribat al rang que probablement em podia plantejar com a objectiu realista per aquella temporada.
Podria haver parat aquí.
No ho vaig fer.
Vaig jugar 16 Drafts més, tots començats a Platinum, i el resultat va ser:
30–48 — 38,5% de victòries.
D’aquests setze Drafts, cinc van acabar 0–3 i dotze van acabar amb dues victòries o menys.
El gràfic acumulat de la temporada ho explica millor que jo:
Win rate acumulat durant l’agost. La línia P4 marca el moment en què vaig arribar a Platinum 4.
Després d’arribar a Platinum vaig jugar 78 partides més, vaig perdre una quantitat considerable de gemmes i, al final de la temporada, continuava exactament a Platinum 4.
Des del punt de vista de rank i bankroll, costa defensar que fos una bona inversió.
Però correlació no vol dir causalitat
Aquí és on toca frenar una mica abans de declarar que he descobert una nova llei universal de Magic Arena.
La mostra continua sent petita i, sobretot, hi ha variables barrejades.
Per exemple, tots els meus Drafts començats a Platinum són de The Hobbit (HOB). Pot ser que el problema no sigui només el rang; pot ser que encara no entengui prou bé el format, que hagi draftejat pitjor en aquella etapa o que simplement hagi tingut una mala ratxa.
També hi ha una diferència entre mirar el resultat agregat i mirar la qualitat real del joc. Un 0–3 pot contenir tres partides molt igualades, i un 7–0 pot incloure rivals que no han robat la quarta terra.
Per tant, no crec que aquestes dades demostrin que Platinum em faci perdre.
El que sí que em sembla raonable dir és que Platinum és, ara mateix, el punt on els meus errors deixen de sortir gratis.
A Silver puc fer un Draft mediocre i encara rascar un 4–3 o un 5–3. A Platinum, la sensació és que una mala decisió durant el draft, una base de mana dubtosa o una línia de joc subòptima es converteixen molt més sovint en una derrota.
I això encaixa bastant bé amb el que ha passat després del reset.
Ahir, 10 de setembre, de nou a Silver 1, vaig tornar a jugar HOB i vaig fer guanyar 7–2.
Un sol Draft no demostra absolutament res, però és difícil no mirar aquell resultat i pensar: “potser el set no era l’únic problema”.
Jugar per guanyar o pagar per aprendre?
La conclusió temptadora seria molt senzilla:
Quan arribi a Platinum, deixo de jugar fins al reset.
Si l’únic objectiu fos maximitzar les gemmes, probablement seria una estratègia força sensata. Però tampoc em convenç. Si evito Platinum perquè hi perdo, mai deixaré de perdre a Platinum. En algun moment he de jugar contra rivals que castiguin els errors que a Silver o Gold passen desapercebuts.
Potser, per tant, la solució no és deixar de jugar, sinó canviar el motiu pel qual jugo.
Fins arribar a Platinum, els Drafts formen part del meu bankroll: intento competir, pujar de rang i que els premis financin la següent entrada.
Un cop arribo al meu sostre, els Drafts passen a ser entrenament. I l’entrenament té un cost. El que no té gaire sentit és actuar com si aquests dos tipus de Draft fossin el mateix.
Un pressupost per equivocar-me
Per la propera temporada vull provar una regla molt simple: quan arribi a Platinum, em reservaré un petit pressupost d’entrenament. Potser tres Drafts. Potser cinc. Una quantitat prou gran per continuar jugant contra rivals més forts i detectar què no funciona, però prou petita perquè una mala ratxa no es converteixi en setze Drafts seguits intentant recuperar les gemmes que acabo de perdre.
I, sobretot, l’objectiu d’aquests Drafts haurà de ser diferent.
No només mirar si acabo 2–3 o 5–3, sinó revisar els picks, tornar a mirar les partides que s’han decidit per poc i intentar identificar errors repetits. Si Platinum és realment el meu sostre actual, és allà on hi ha més coses per aprendre.
Al capdavall, el resum d’agost pot explicar dues històries completament diferents.
La primera és bastant depriment: 26 Drafts, 44,9% de victòries i 13.130 gemmes perdudes.
La segona és una mica més interessant: vaig començar a Bronze 2, vaig arribar a Platinum 4 i, un cop allà, vaig descobrir que el següent salt de nivell no consisteix simplement a jugar més.
Ara toca aprendre a jugar millor.