Aquesta setmana ha arribat a MTG Arena una nova col·lecció d’Universes Beyond, aquest cop ambientada en l’univers d’Star Trek. A diferència d’altres col·leccions d’Universes Beyond que hem tingut aquest any, Star Trek és una franquícia amb la qual no tinc un vincle especial. No en soc fan i desconec la immensa majoria dels personatges que apareixen a les cartes, així com moltes de les referències a les diferents sèries i pel·lícules.

Per tant, la meva aproximació a aquesta col·lecció ha estat més des del punt de vista de jugador de Magic que no pas des del de fan de la franquícia.

Durant aquests primers dies he tingut l’oportunitat de jugar un parell de Sealed a Arena. Els resultats han estat més aviat discrets, però m’han servit per familiaritzar-me amb algunes de les mecàniques de la col·lecció i fer-me una primera idea del format de Limited.

Primer Sealed: un debut poc engrescador

En el meu primer Sealed, que vaig jugar l’endemà del llançament de la col·lecció, vaig optar inicialment per construir una baralla Selesnya .

La baralla disposava d’una bona quantitat de removal, amb tres còpies de Common Goal , dues de 70,000 Light-Years from Home i una de Command Decision . També tenia tres còpies de Xenobotanist , que em permetien accelerar el manà per jugar algunes de les criatures més grans, com Species 8472 .

Hi havia algunes petites sinergies interessants, com la possibilitat d’utilitzar Type-2 Phaser per girar una criatura de l’oponent i eliminar-la posteriorment amb U.S.S. Excelsior, Cutting Edge . En general, però, a la baralla li faltaven amenaces especialment contundents.

Vaig guanyar la primera partida, però en vaig perdre les dues següents. Arribats a aquest punt, vaig revisar el meu pool i vaig provar una combinació de colors completament diferent: una baralla Temur . Vaig mantenir bona part de les cartes verdes i hi vaig incorporar sinergies amb artefactes i naus espacials, així com més maneres de generar avantatge de cartes.

Entre aquestes sinergies hi havia la possibilitat d’utilitzar D'Vana Tendi, Optimistic Ensign per activar dues vegades en un mateix torn el Warp Core i accelerar així la càrrega de les naus espacials. El canvi tampoc no va donar els resultats esperats: vaig perdre la quarta partida i vaig acabar el Sealed amb una victòria i tres derrotes. En totes quatre partides em va tocar començar on the draw.

Segon Sealed: de Golgari a Bant

Un parell de dies més tard vaig tornar a provar sort amb un segon Sealed.

Aquesta vegada vaig començar amb una baralla Golgari , amb una corba de manà força baixa i algunes sinergies al voltant del cementiri, principalment gràcies a cartes com Vash, Freelance Archaeologist i Sela, Tal Shiar Paradox . També tenia Support Mission , un encanteri que em permetia anar potenciant les criatures a mesura que entraven al camp de batalla.

Vaig guanyar la primera partida contra un oponent Orzhov, principalment perquè havia acumulat una bona quantitat de criatures petites a la taula. Tot i la victòria, les sensacions no van ser gaire bones: em va semblar que havia guanyat pels pèls i amb força sort, i que a la baralla li faltava gas. Així doncs, malgrat haver guanyat, vaig tornar a construir-la.

Una Bant amb moltes més possibilitats

La segona baralla que vaig construir va ser Bant , amb una base de manà força interessant gràcies a dues shocklands, Breeding Pool i Hallowed Fountain , i una còpia de Earth, Sector 001 .

Tenia fins a sis terres amb noms diferents, cosa que em permetia aprofitar molt millor una de les noves mecàniques de la col·lecció: Strange New Worlds. Així, cartes com Captain Pike, Fullness of Time o The Traveler podien acabar convertint-se en criatures de força considerable per un cost de manà molt reduït.

La carta més espectacular de la baralla era, sens dubte, Excalbian Gamemaster , una criatura 6/6 que podia posar fins a sis fitxes de criatura 1/1 al camp de batalla de cop amb les terres de la meva baralla i, a més, distribuir comptadors +1/+1 entre les nostres criatures cada vegada que una d’elles moria.

La baralla també disposava de tres naus espacials (dues còpies de Enterprise NX-01 i una de U.S.S. Cerritos, Following Up ) i d’algunes cartes amb sinergia, com Zefram Cochrane, Warp Pioneer .

Amb aquesta segona baralla vaig tenir força millors sensacions. Vaig guanyar quatre de les set partides del Sealed, abans de perdre’n les dues darreres. En general, però, les partides van ser lentes i molt igualades, autèntiques guerres de desgast que en diversos casos es van decantar cap a una banda o l’altra amb un component de sort.

Autèntiques guerres de desgast

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció d’aquests primers contactes amb Star Trek és la facilitat amb què les partides es converteixen en allò que en anglès anomenen grindy games: autèntiques guerres de desgast. Tots dos jugadors van acumulant permanents al camp de batalla, intercanviant recursos i esgarrapant petits avantatges, però costa molt aconseguir-ne un de prou significatiu per decantar la partida.

Una combinació de cartes que va contribuir a aquesta sensació va ser Vash, Freelance Archaeologist , Sylvia Tilly, Joy of Discovery i Dr. McCoy, Surly Surgeon . Vash em permetia robar una carta la primera vegada cada torn que una carta sortia del meu cementiri; Sylvia podia exiliar-ne una per posar un comptador +1/+1 sobre una criatura, i així alimentar aquesta habilitat. McCoy, al seu torn, feia més difícil que una criatura amb comptadors morís: si havia de ser destruïda, en retirava els comptadors i li reparava tot el dany. També funcionaven per parelles, però quan aconseguia reunir-les totes tres generaven valor i resistència torn rere torn.

Algunes de les partides del segon Sealed en són un bon exemple. En la primera partida amb la Bant, contra una baralla Jund , tots dos vam acabar amb força criatures al camp de batalla. L’oponent tenia criatures que anaven creixent gràcies a les seves sinergies amb Landfall, mentre que jo tenia, entre altres coses, les amenaces voladores de les naus espacials. Vaig acabar guanyant al cap de dotze torns.

La taula de la partida contra Jund, amb diverses criatures amb Landfall i naus espacials

Segon Sealed, partida 2: victòria contra Jund després de dotze torns.

Encara més ajustada va ser una partida contra una baralla Sultai , en què em vaig imposar després d’onze torns i amb una sola vida. En acabar tenia fins a vuit fitxes de criatura 1/1, un Excalbian Gamemaster que havia crescut fins a ser un 7/7 i diverses criatures més al camp de batalla. Tot i això, l’oponent encara hi mantenia una presència considerable.

La taula de la partida contra Sultai, amb Excalbian Gamemaster i nombroses criatures

Segon Sealed, partida 5: victòria contra Sultai amb una vida després d’onze torns.

Guanyar amb una sola vida… i perdre amb vint-i-quatre

Curiosament, en una de les dues darreres partides em va passar justament el contrari. Jugava contra una baralla Grixis i, després de tretze torns, em trobava en una situació aparentment molt favorable: tenia moltes criatures al camp de batalla, vint-i-quatre vides i havia deixat l’oponent a només dues.

Fins i tot havia aconseguit neutralitzar amb Marooned un Data, New Life que havia arribat a convertir-se en un 16/17. Però l’oponent va anar reutilitzant l’habilitat d’entrada al camp de batalla de Ensign Pavel Chekov mitjançant efectes de blink, exiliant cartes de la meva biblioteca fins a deixar-me sense cartes per robar. De poc em van servir les vint-i-quatre vides.

Final de la partida contra Grixis: jo a vint-i-quatre vides i l'oponent a dues

Segon Sealed, partida 6: derrota contra Grixis després de tretze torns, malgrat acabar amb vint-i-quatre vides.

La darrera partida, contra una baralla Rakdos, també va acabar d’una manera inesperada. Després de setze torns, quan tenia la sensació de tenir la taula força controlada, l’oponent va convertir un modest Automated Warfare System en una criatura voladora 7/2 gràcies a Type-2 Phaser i Captain's Tutelage . I així, gairebé del no-res, vaig acabar perdent.

Taula de la darrera partida contra Rakdos, amb l'oponent a deu vides

Segon Sealed, partida 7: derrota contra Rakdos després de setze torns.

En diverses d’aquestes partides vaig tenir la sensació que, després de molts torns d’igualtat, hi havia un cert component de sort en el desenllaç. De vegades, tot semblava dependre de qui era capaç de robar la carta adequada en el moment oportú.

És Star Trek un format lent?

Arran d’aquestes sensacions, he tingut curiositat per consultar algunes estadístiques sobre la durada mitjana de les partides de Limited de les darreres col·leccions. Aquest és el resum dels meus dos Sealed:

SealedBarallaResultatTornsMitjana de torns
PrimerSelesnya1-2248,00
PrimerTemur0-188,00
Primer total1-3328,00
SegonGolgari1-088,00
SegonBant3-37312,17
Segon total4-38111,57
Total5-611310,27

Les quatre partides del primer Sealed van durar una mitjana de vuit torns. Les del segon van arribar als 11,57 torns de mitjana. Amb la Bant, cinc de les sis partides van durar més de deu torns i dues van arribar als setze.

Però, fins a quin punt és representativa aquesta experiència? Si consultem les dades de 17Lands i Untapped.gg, podem fer una comparativa amb algunes de les darreres col·leccions:

Col·leccióPremier DraftSealed
 Secrets of Strixhaven (SOS)9,008,92
 Marvel Super Heroes (MSH)9,008,86
 The Hobbit (HOB)8,618,60
 Reality Fracture (ECL)9,819,80
 Star Trek (TRK)(no aplica)9,10
La meva experiència amb Star Trek(no aplica)10,27

Les dades de les quatre col·leccions anteriors provenen de 17Lands, mentre que les d’Star Trek provenen d’Untapped.gg, que, en el moment de consultar-ho, disposava d’una mostra d’unes 54.000 partides de Sealed. Cal tenir present, doncs, que estem comparant dues fonts diferents i que la col·lecció tot just fa uns dies que està disponible.

Aquestes dades no situen Star Trek com un format especialment lent pel que fa al nombre de torns: és una mica més lent que The Hobbit o Marvel Super Heroes, però no arriba als registres de Reality Fracture. En canvi, segons Untapped.gg, la durada mitjana de les partides de Sealed d’Star Trek és de 9,3 minuts. Com a referència, les partides de Premier Draft de Reality Fracture duren 9,2 minuts, les de Marvel Super Heroes, 8,3, i les de The Hobbit, 7,8. Tot i que comparem Sealed amb Draft, em sembla una dada interessant.

Potser la clau no és tant el nombre de torns que duren les partides com la quantitat de coses que passen durant cadascun d’aquests torns.

Un format amb molts recursos?

Tinc la impressió que algunes de les mecàniques d’Star Trek contribueixen a generar aquestes situacions de desgast. Les naus espacials, gràcies a Station, ofereixen una manera d’aprofitar les criatures que tenim al camp de batalla fins i tot quan no podem atacar amb elles.

D’altra banda, Beam Me Up permet tornar a llançar determinats encanteris des del cementiri retornant una criatura a la mà, amb la possibilitat de tornar a aprofitar les seves habilitats d’entrada al camp de batalla quan la tornem a jugar. I mecàniques com Strange New Worlds o Landfall permeten continuar obtenint valor del simple fet d’anar jugant terres a mesura que avança la partida.

Tot plegat contribueix a fer que, fins i tot en torns força avançats, els jugadors continuïn disposant d’opcions i maneres de generar petits avantatges. La sensació no ha estat tant la d’un format en què costa fer coses com la d’un format en què tots dos jugadors poden fer-ne moltes, però els costa desencallar les partides.

Conclusions

Evidentment, no es poden extreure conclusions sobre un format de Limited després d’haver jugat només dos Sealed i un total d’onze partides. Tampoc no té per què ser representativa del Draft l’experiència que he tingut jugant Sealed. És perfectament possible que aquestes sensacions siguin conseqüència del tipus de baralles que he construït, de les baralles a les quals m’he enfrontat o, senzillament, de la meva manca de coneixement del format.

En qualsevol cas, aquesta ha estat la meva primera experiència amb Star Trek: partides força llargues, taules plenes de criatures, moltes petites sinergies i autèntiques guerres de desgast en què, de vegades, sembla que ho tinguis tot de cara i acabes perdent, i d’altres en què aconsegueixes guanyar quan semblava que tenies la partida pràcticament perduda.

Veurem si aquestes sensacions es mantenen quan comenci a jugar els primers Drafts de la col·lecció.