L’any passat vaig anar al Relic Fest de Toulouse i vaig jugar el meu primer torneig de Modern després de molts anys sense competir a Magic. Hi vaig anar amb una baralla Budget Dino Whack, amb unes expectatives força modestes: aprendre, passar-m’ho bé i, amb una mica de sort, guanyar alguna partida. El resultat va ser un 1-7, que em va deixar en la posició 134 de 144 participants, però l’experiència va ser molt positiva i em vaig quedar amb ganes de repetir.
Aquest any, doncs, he tornat al Relic Fest per participar al Modern Main Event, que se celebrava ahir diumenge 1 de novembre. I les coses han anat força diferent!
Dissabte
El motiu principal pel qual l’any passat em vaig engrescar a viatjar fins a Toulouse per participar a un torneig d’un format que no havia jugat mai abans seriosament fou la playmat oficial il·lustrada per Rebecca Guay. Aquest any no coneixia l’artista (Donato Giancola) i, per ser sincer, no m’apassiona la il·lustració (és la portada d’aquest post); però ja que érem allà em va semblar que comprar la playmat i demanar-li a l’autor que me la signés seria un bon record! Així que això és el que vam fer el primer dia i s’ha de dir que el senyor Giancola va ser súper amable!
Diumenge
Aquest cop m’he presentat al torneig amb una baralla Domain Zoo. És un arquetip que m’agrada molt (també en jugo una versió a Pauper) i, en general, les baralles de molts colors son les meves preferides. Òbviament és una baralla molt més competitiva que la de l’any passat, que combina criatures molt eficients amb una bona quantitat d’interacció i que pot tenir sortides realment explosives gràcies al combo de Leyline of the Guildpact i Scion of Draco .
La idea és força senzilla: un cop tenim Domain podem jugar Scion per només que dóna a les nostres criatures múltiples habilitats, com hexproof, lifelink, vigilance, trample o first strike (o totes, si tenim Leyline !). A més, Territorial Kavu es converteix en una criatura 5/5 per només .
Però la baralla també té un pla de joc més interactiu, amb Lightning Bolt , Leyline Binding i criatures com Phelia, Exuberant Shepherd , que permeten respondre a les amenaces del rival mentre anem construint la nostra pròpia taula.
Domain Zoo
Mostra els detalls Amaga els detalls
Cost de manà
Nombre de cartes
Colors de manà
- Blanc
- Blau
- Vermell
- Multicolor
- Incolor
Tipus de carta
- Creature
- Planeswalker
- Instant
- Sorcery
- Enchantment
- Land
CREATURE
19 CartesPLANESWALKER
1 CartaINSTANT
9 CartesSORCERY
1 CartaENCHANTMENT
8 CartesLAND
22 CartesSIDEBOARD
15 CartesHe de dir que vaig dubtar molt de quina versió de Domain Zoo havia de jugar… Últimament sembla que s’imposa la versió més aggro (més fidel a la versió original de la baralla) amb Wild Nacatl i Tribal Flames , i per altra banda em feia gràcia jugar la versió amb Psychic Frog , però vist com van anar les coses, estic molt content d’haver triat la versió amb Phelia !
Comença el torneig!
Ronda 1
2-0El meu primer rival juga una versió de Grixis Reanimator, una baralla amb criatures com Emperor of Bones , Abhorrent Oculus i Archon of Cruelty .
Partida 1
Comença ell. Jo faig mulligan a 6 i ell a 5. Tot i l’avantatge inicial de cartes, la partida és molt igualada. Tots dos tenim moltes respostes a les amenaces del rival i ens passem una bona estona intercanviant recursos.
Utilitzo Bolt per eliminar algun Emperor i diversos Binding per capturar una altre Emperor , Oculus i fins i tot un Archon que aconsegueix reanimar amb Persist .
És una partida llarga, amb estira-i-arronses constants, però al final aconsegueixo imposar-me. Primera partida guanyada!
Partida 2
Per al sideboard trec les 3 Phelia i dos Consign to Memory , que tot i tenir utilitat en aquest matchup no m’han convençut gaire a la primera partida. Hi afegeixo dos Containment Priest , un Rest in Peace i dos Mystical Dispute . Sincerament, no estic segur que fos una bona decisió, però no va anar malament…
Aquest cop no he de fer mulligan. Ell comença amb un Thoughtseize al primer torn, però jo ja tinc Leyline al camp de batalla.
Intento jugar amb calma, sense precipitar-me. La partida s’allarga uns quants torns, però aquest cop tinc la sensació de controlar la situació pràcticament tota l’estona. Aconsegueixo mantenir les seves amenaces sota control i un Ragavan, Nimble Pilferer connecta dues o tres vegades.
Finalment, aconsegueixo la segona victòria. Començar el torneig amb un 2-0 és una sensació fantàstica, especialment tenint en compte com van anar les coses l’any passat!
Ronda 2
2-1El segon rival juga una baralla Jund Goblins, amb el combo de Conspicuous Snoop , Kiki-Jiki, Mirror Breaker i Sling-Gang Lieutenant . És una baralla que em va sorprendre força trobar-me al torneig però que coneixia perquè LVD la va jugar la setmana passada a Arena.
Partida 1
Comença ell. Jo faig mulligan a 6 i em quedo una mà que té Leyline , Ragavan i un Thundering Falls , però només una terra.
No és una mà ideal, però penso que si connecto amb el Ragavan i robo una segona terra aviat puc tenir una sortida prou bona. El problema és que el rival em mata el Ragavan amb un Munitions Expert abans de que pugui atacar, i la segona terra no arriba fins al quart torn.
El rival tampoc no aplica una pressió especialment forta, però va desplegant goblins, entre els quals hi ha Taster of Wares , un Goblin 3/2 que permet revelar cartes de la mà de l’oponent i exiliar-ne una.
Cap al final, hi ha un moment en què penso que encara puc estabilitzar la partida: tinc dos Kavu 5/5 a la taula i les seves criatures són molt més petites. Però estic a molt poques vides i ell té molts més goblins que jo bloquejadors. Finalment aconsegueix atacar per letal.
Partida 2
Aquest cop es giren les tornes. És el meu rival qui fa mulligan i es queda una mà amb una sola terra.
A diferència de la primera partida, ara els problemes de manà els té ell. No aconsegueix desenvolupar el seu pla de joc i jo puc aprofitar-ho per imposar-me sense gaires dificultats.
Empatem l’enfrontament.
Partida 3
Comença ell. Jo em quedo una mà de set cartes amb Leyline i Scion .
Al segon torn poso en joc un Scion 4/4 amb flying, hexproof, vigilance, lifelink, first strike i trample. Un autèntic malson per a una baralla que pretén guanyar amb criatures petites (o amb un combo infinit que l’oponent no va poder muntar en cap moment).
El meu rival busca desesperadament una resposta i la troba amb Masked Vandal , que li permet exiliar el meu Leyline i deixar el Scion vulnerable. Però el mal ja està fet. El Scion ha connectat unes tres vegades i he guanyat una quantitat considerable de vides. Sense una manera clara de superar-lo, el rival acaba concedint a 2 de vida.
Segona ronda guanyada! 2-0 en enfrontaments.
Ronda 3
2-1Tercera ronda i em toca jugar el mirror match contra una altra Domain Zoo.
La seva versió té algunes diferències interessants. Juga Spara's Headquarters com a triome, una única muntanya com a terra bàsica i incorpora Frog i una còpia de Emperor (el número de cartes l’he sabut posteriorment, és clar).
Partida 1
Comença ell. Jo faig mulligan a 6, si no recordo malament.
Cap dels dos tenim Leyline al començament i la partida es desenvolupa de manera relativament equilibrada, però ell aconsegueix prendre la iniciativa i, tot i que intento plantar cara, acaba imposant-se amb claredat.
Partida 2
Per al sideboard faig alguns canvis, traient cartes com Bolt , Ragavan o Stubborn Denial i afegint Wear // Tear i Dispute . Un detall curiós: el rival portava una guia de sideboard que consultava al final de cada partida per decidir quines cartes havia de posar i treure. No és mala idea, especialment en un format amb tants arquetips diferents com Modern. Em pregunto si seria la guia que Pleyboy va compartir fa uns dies al Discord de Domain Zoo…
La segona partida és força més interessant. El rival va dominant bona part de l’enfrontament i aconsegueix posar en joc Leyline al quart torn. També té un Scion que per tant està full equipped.
Jo també tinc Domain, però no tinc Leyline . El meu Scion és una simple criatura voladora 4/4 que no pot bloquejar favorablement el seu.
De mica en mica, però, aconsegueixo construir una taula més sòlida. Baixo un segon Scion i un Quantum Riddler .
I finalment robo i jugo el meu propi Leyline ! De cop, la situació canvia completament. Les meves criatures guanyen totes les habilitats del Scion i passo de trobar-me en una posició defensiva a tenir una taula clarament superior. El rival ho veu i concedeix.
Partida 3
Per a la tercera partida torno a modificar el sideboard, recuperant algunes de les cartes que havia tret.
La partida torna a ser molt igualada. Tots dos aconseguim jugar dos Kavu , però hi ha una diferència important: el meu rival es queda encallat amb només dues terres i domain 4. Per tant, mentre que els seus Kavu són 4/4, els meus són 5/5. Sembla poca cosa, però en un mirror match aquesta diferència és enorme.
Aconsegueixo posar en joc Phelia i Riddler . En un dels torns decisius jugo el Riddler amb warp i li dono haste gràcies a Arena of Glory .
Ataco amb tot i utilitzo l’habilitat de Phelia per exiliar temporalment un Frog que té el rival, eliminant així un dels seus bloquejadors.
L’atac és suficient per acabar guanyant.
Després de l’enfrontament en DreekC em pregunta quina opinió en tinc de la versió de Zoo que jugo jo, amb Phelia . Se’m fa estrany, perquè no sóc, ni de lluny, un expert en Modern, ni en la baralla; però li explico que de moment m’està anant bé i que la Phelia m’ha anat agradant cada cop més per la versatilitat que aporta a la baralla.
En fi… Tres rondes, tres victòries. La cosa es comença a posar seriosa!
Ronda 4
0-2A la quarta ronda m’enfronto a en Thomas, que juga Esper Blink (un dels pitjors matchups de Domain Zoo). En Thomas és una d’aquelles persones que només de veure com remena la baralla i manipula les cartes ja t’adones que té molta experiència. Naturalment, ell també arriba a la quarta ronda amb tres victòries, de manera que, per tot plegat, guanyar serà complicat.
Partida 1
Em sembla que faig mulligan a 6. De totes maneres, em quedo una mà que considero excel·lent: Leyline , tres terres, Riddler i Scion .
El problema és que comença ell. Al primer torn em juga Thoughtseize i em pren el Scion . Al segon torn, un altre Thoughtseize i em deixa també sense Riddler . De cop, aquella mà tan prometedora s’ha quedat sense res de gaire interessant per fer.
Per acabar-ho d’adobar, també juga Teferi, Time Raveler , que em limita molt les possibilitats d’interactuar durant el seu torn. Tinc cartes com Bolt o Consign a la mà, però amb Teferi a la taula no les puc utilitzar com voldria. De fet, per culpa del Teferi comento un error que em surt car. Ell té un Emperor amb un Riddler meu exiliat. Jo intento matar l’ Emperor amb Bolt a la meva fase principal, sense tenir en compte que pot respondre activant adapt 2.
Naturalment, és exactament el que fa. L’ Emperor passa a ser una criatura 4/4, sobreviu al Bolt i el meu intent d’eliminar-lo acaba sent un malbaratament de recursos.
Intento resistir i trobar alguna manera de recuperar la iniciativa, però no hi ha res a fer.
Partida 2
La segona partida no és gaire diferent. Torno a fer mulligan i en Thomas controla el desenvolupament de la partida amb molta solvència. Un altre Thoughtseize , algun Fatal Push contra el meu Kavu i un Prismatic Ending
Primera derrota del torneig. El rival ha jugat molt bé i jo no he tingut pràcticament cap oportunitat real de guanyar. Una bona lliçó sobre la distància que hi ha entre conèixer les cartes d’un format i saber-lo jugar realment bé.
De totes maneres, amb un 3-1 encara estic molt content amb els resultats!
Ronda 5
2-1La cinquena ronda la jugo contra l’Aurore, que porta una baralla Tron-Eldrazi. No tinc gaire clar quina versió exactament.
Partida 1
Començo jo.
Surto amb un Ragavan al primer torn, però l’Aurore me’l mata amb Dismember . No recordo tots els detalls d’aquesta partida. Sé que tenim diversos intercanvis de recursos i que al final aconsegueixo imposar-me.
Partida 2
Em quedo una mà amb una sola terra. Començo amb Leyline i aconsegueixo posar en joc Scion . És una bona sortida, però tinc problemes amb les terres i no puc desenvolupar el joc al ritme que voldria. Ella aconsegueix destruir el Leyline amb un Ugin, Eye of the Storms , amb la qual cosa el Scion perd hexproof i posterioment pot eliminar-lo.
A partir d’aquí la situació es complica i acabo perdent.
Partida 3
Per al sideboard havia afegit el tercer i quart Consign i dos Obsidian Charmaw .
En aquesta partida em quedo una mà una mica estranya. No tinc Leyline ni domain garantit al segon torn, però tinc Charmaw i 3 terres (fetch, muntanya i Arena ). Decideixo quedar-me-la perquè tinc un pla força concret: si l’Aurore juga les terres no-bàsiques que espero, podré baixar el Charmaw al tercer torn i donar-li haste gràcies a Arena .
I així és!
El Charmaw entra al camp de batalla i li destrueixo una terra. Sorprenentment la rival no troba Dismember ni Ugin per a eliminar-lo i això em permet continuar atacant i pressionant.
Per arrodonir-ho durant la partida robo dues de les meves Phelia . Ataco amb elles sempre que puc, utilitzant la seva habilitat per fer blink al Charmaw i tornar a destruir una altra terra rival. En diverses ocasions sé perfectament que perdré la Phelia en combat, però no m’importa: l’efecte del Charmaw compensa de sobres el sacrifici.
Al final li acabo destruint tres o quatre terres. Sense manà per desenvolupar el seu pla de joc, l’Aurore no té manera de remuntar i aconsegueixo la victòria.
Una partida molt curiosa, en què una carta del sideboard, combinada amb Phelia , ha acabat sent molt més decisiva que les amenaces habituals de la baralla.
4-1!
Ronda 6
2-0A la sisena ronda jugo contra en Yannick. Porta Simic Ritual, una baralla contra la qual ja vaig jugar l’any passat.
De fet, en aquella ocasió vaig perdre 1-2 i una de les cartes que més em va complicar la vida va ser Harbinger of the Seas , que converteix totes les terres no bàsiques en illes.
Partida 1
Comença la partida i tinc una mà prou bona, encara que no especialment explosiva.
En Yannick posa en joc un Harbinger . L’any passat aquesta criatura va ser una sentència de mort per a la meva baralla, i aquest any podria tornar a ser un problema important, tenint en compte la base de manà amb 20 terres no-bàsiques (i només dues de bàsiques) que porta la meva Domain Zoo.
Per sort, puc jugar Phelia en resposta, aprofitant que té flash.
Al torn següent ataco amb Phelia i faig blink al Harbinger . Durant el temps que està exiliat, les meves terres recuperen les seves habilitats i puc sacrificar una fetchland per buscar una terra bàsica. Aconsegueixo repetir l’operació al següent torn, buscant una muntanya i una plana bàsiques. Això em permet assegurar els colors que necessito per continuar jugant i fins i tot eliminar el Harbinger amb el meu Ending .
A partir d’aquí puc desenvolupar el meu joc i en Yannick concedeix.
Partida 2
Tinc una mà amb Leyline i Scion . Una d’aquelles mans que, d’entrada, semblen capaces de guanyar soles.
Tot i que podria baixar el Scion al segon torn, decideixo no precipitar-me, deixar obert Stubborn Denial i esperar fins al tercer.
Quan finalment el poso en joc, en Yannick analitza la situació i concedeix directament, encara amb 20 punts de vida. No té cap resposta contra la criatura.
Aquesta sí que ha estat una victòria ràpida!
5-1. Només queda una ronda!
Ronda 7
2-1L’última ronda la jugo contra un xicot italià molt simpàtic anomenat Martino. Porta una versió de Rakdos Midrange amb cartes com Nethergoyf , Fear of Missing Out i algunes de les novetats de Reality Fracture.
Partida 1
Tots dos fem mulligan: jo a 6 i ell a 5.
El meu rival va desplegant criatures i jo vaig responent amb Bolt i Binding , aconseguint mantenir la seva taula força controlada.
Mentrestant li vaig baixant les vides de mica en mica. També m’ajuda força el fet que ell mateix es fa bastant mal amb fetchlands, shocklands i algun Thoughtseize .
Entre el mal que es fa ell mateix i els meus atacs, acabo guanyant la primera partida amb relativa facilitat (jo acabo a 20 de vida).
Partida 2
Abans del sideboarding, en Martino em demana si em sembla bé que cridi un jutge per a preguntar-li una interacció que no té del tot clara. Li dic que per descomptat i ell s’aixeca i parla amb el jutge. Per la meva banda només afegeixo una còpia de Rest in Peace
La segona partida és molt més ajustada i agònica. Ell juga una carta nova de Reality Fracture que jo coneixia pels Drafts a l’Arena: Dark Matter Manipulator , una criatura negra 1/2 d’un sol manà que quan entra al camp de batalla fa mill de tres cartes i guanya +2/+0 per cada set cartes que hi ha al cementiri del seu controlador.
Aquesta criatura em va fent mal de mica en mica, de manera agònica. Gràcies al meu Rest in Peace en joc, la criatura es manté 1/2 durant tota la partida i jo dubto en diverses ocasions si val la pena gastar un Bolt en una criatura aparentment tan inofensiva… jo intento respondre atacant amb Phelia , tot i que no tinc permanents especialment útils per fer blink.
La partida avança lentament, amb tots dos intentant trobar la manera de trencar l’equilibri. Ens anem eliminant totes les amenaces l’un a l’altre, excepte l'1/2. Mirant ara a posteriori el bloc de notes amb l’evolució de les meves vides veig una seqüència de 15, 14, 13, 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 2… i m’adono que hauria d’haver disparat el Bolt que tenia a la mà.
Finalment, quan sembla que encara podria tenir alguna possibilitat de guanyar, em remata ell a mi amb un Bolt .
Ens ho jugarem tot a la tercera partida!
Partida 3
Tots dos fem mulligan a 5 i fem broma comentant que, quan tots dos estem en la mateixa situació, no fa tan mal començar amb 5. La partida comença amb pocs recursos i es converteix en una batalla aferrissada, intercanviant criatures i respostes constantment.
Ell es queda uns quants torns encallat amb dues terres i jo no tinc Domain encara, però jugo dos Binding per per capturar un FOMO i un Moonshadow .
En un moment de la partida tinc Phelia i Teferi al camp de batalla. El rival té un Moonshadow que vull eliminar amb Ending . Ell respon amb un Flare of Malice sacrificant el Moonshadow per eliminar el meu Teferi . Resolem la jugada, ataco amb la Phelia . Li passo el torn, roba una carta i finalment juga la seva tercera terra. I just llavors veig el meu Teferi al cementiri i m’adono de l’error: Amb Teferi al camp de batalla, el meu rival no podia jugar un instant en resposta al Ending !
Cridem un jutge. Com que la partida ja ha avançat i el rival ha robat una carta, la resolució no és tan senzilla com simplement desfer l’última acció.
Finalment, els jutges decideixen fer un rollback. De les cinc cartes que té a la mà el meu rival, se n’escull una aleatòriament i es posa al capdamunt de la seva biblioteca. Tornem al moment en què Ending és a la pila, abans de la resposta il·legal.
A més, tots dos rebem una amonestació: ell per haver jugat un instant quan no podia i jo per no haver mantingut correctament l’estat de la partida i haver permès que es produís l’error.
Però la partida continua.
En Martino, que havia tingut alguns problemes amb les terres durant els primers torns, aconsegueix posar en joc una Blood Moon .
Per sort, jo tinc una plana bàsica, que em permet continuar jugant Phelia . Utilitzo la seva habilitat per exiliar temporalment Blood Moon en diverses ocasions, recuperant així l’accés als colors de manà que necessito, almenys durant la meva segona fase principal de cada torn.
I llavors arriba una de les jugades més interessants de tot el torneig.
Ataco amb Phelia i faig blink a Blood Moon . Quan arriba el pas final, es dispara l’habilitat retardada que ha de retornar Blood Moon al camp de batalla. Jo hi responc amb Consign , contrarestant aquesta habilitat i aconseguint que Blood Moon es quedi exiliada definitivament. En Martino no està convençut que aquesta jugada sigui possible i cridem un jutge.
El jutge que ve inicialment li dona la raó a ell. Però jo estic convençut que la jugada funciona: el retorn de Blood Moon és una habilitat disparada que va a la pila i a la qual es pot respondre amb Consign . Insisteixo i demanem que ho consultin amb el jutge principal.
Finalment, el jutge principal confirma que la jugada és legal i que Consign pot contrarestar el retorn de Blood Moon .
Fantàstic! M’he tret de sobre una de les cartes que més em complicava la partida. Però hi ha un altre problema: el temps.
El temps límit de la ronda ja fa estona que s’ha acabat i el jutge ens diu que només disposem de tres torns addicionals per decidir el guanyador. Si no aconseguim acabar la partida, l’enfrontament acabarà en empat.
En Martino té molt pocs recursos. Durant els últims torns ha tingut un Nethergoyf i un FOMO a la taula, mentre que jo he anat fent créixer Phelia aprofitant el blink del meu propi Rest in Peace . Les seves criatures, però, han anat bloquejant els atacs i no aconsegueixo tancar la partida.
El rival només té un FOMO al camp de batalla i jo tinc una Phelia 4/4. Ell està a 6 punts de vida.
Al final del seu torn faig surveil i veig que la primera carta de la biblioteca és un Bolt .
Dubto una mica. Però finalment decideixo deixar-lo a sobre.
Arribem a l’últim torn.
Robo el Bolt . Ataco amb Phelia i, amb la seva habilitat, exilio el FOMO del rival.
Sense bloquejadors, la Phelia connecta i el deixa a 2 punts de vida.
I llavors li jugo el Bolt .
Victòria!
És gairebé poètic: a la segona partida ha guanyat ell amb un Bolt directe i ara soc jo qui li torna el favor, en l’últim torn possible de l’última partida del torneig!
En Martino em va felicitar per la victòria i, molt esportivament, em va dir que hauria concedit al final perquè clarament jo estava guanyant i un empat no ens beneficiava a cap dels dos.
Un altre xicot que hi havia assegut al meu costat com a espectador em va fer adonar també que hauria pogut fer blink del meu Leyline per donar-li un timestamp superior al de la Blood Moon com a alternativa més senzilla per eliminar-ne l’efecte. Coneixia aquesta interacció, però no em va passar pel cap en cap moment!
Conclusions
Acabo el torneig amb 6 victòries i una sola derrota, un balanç de 12-6 en partides i una quarta posició a la classificació final! Sincerament, no m’ho esperava: l’any passat vaig acabar en la posició 134 de 144 participants, amb una victòria i set derrotes, mentre que aquest any he guanyat sis dels set enfrontaments.
Evidentment, una part important de la diferència és la baralla. La Budget Dino Whack de l’any passat era divertida i podia sorprendre algun rival, però no tenia les eines per competir consistentment contra les millors baralles del format. Domain Zoo és tota una altra història: la combinació de Leyline i Scion pot guanyar partides pràcticament per si sola, però també he pogut comprovar que la baralla té moltes altres maneres d’imposar-se.
Els Kavu són criatures molt eficients, Binding m’ha permès respondre a tota mena d’amenaces i Phelia ha estat, probablement, una de les cartes que m’han donat més alegries durant el torneig.
També mereixen una menció especial els Charmaw del sideboard: la victòria contra Eldrazi, destruint terres una rere l’altra amb l’ajuda de Phelia , ha estat una de les partides més satisfactòries del dia.
També he après coses. La derrota contra en Thomas m’ha recordat que encara tinc molt marge de millora, especialment quan jugo contra rivals amb molta experiència. I l’error amb Teferi a l’última ronda demostra que fins i tot quan tens la partida relativament controlada és fàcil passar per alt alguna interacció important.
Però també m’enduc una experiència molt positiva de l’última ronda. Haver identificat correctament la interacció de Phelia amb Consign i haver defensat la jugada davant dels jutges, que finalment em van donar la raó, em fa pensar que vaig coneixent millor les subtileses de la baralla.
I, sobretot, m’enduc aquell últim Bolt ! No se m’acut una manera gaire millor d’acabar el torneig: en l’últim torn disponible vaig trobar exactament la carta que necessitava i vaig aconseguir una victòria que em deixava amb un 6-1 i una quarta posició final.
De quedar gairebé últim a acabar quart en només un any.






