Dijous
Vam arribar a Labège, a les afores de Toulouse, el dijous cap a les quatre de la tarda i, un cop instal·lats a l’hotel (a la zona de recepció ja hi havia gent jugant a Magic), vam fer una volta per l’espai Diagora per veure l’ambient. L’Agora, que és l’espai reservat per al Relic Fest, està dividida en dues àrees. El hall d’uns 500m² on hi havia el bar i, al fons, la zona d’artistes; i la sala principal: un espai quadrat molt gran amb un stand de l’organització al mig on un munt de persones s’aplegaven als quatre costats, remenant binders, playmats, valorant cartes i negociant canvis, o simplement admirant algunes de les cartes més poderoses del joc.
A la zona d’artistes hi havia una bona cua per accedir a la paradeta de la Rebecca Guay, però com que no teniem res més a fer i ja haviem comprat la playmat oficial, vam decidir posar-nos a la cua, i així divendres jo em podria centrar en el torneig que havia vingut a jugar: el Modern Main Event. La Rebecca s’ho agafava amb calma, signant tranquil·lament i parlant i fent-se fotos amb les persones que li demanaven. La signatura costava 5€, o 10€, si la volies amb ombra, amb dos colors. Cada persona podia demanar un màxim de 20 signatures. Fent cuatre números de seguida t’adones que signar cartes i playmats és un bon negoci per als artistes…
Divendres
Durant els quatre dies que dura el Relic Fest es juguen diversos tornejos de tota mena de formats (fins i tot Australian Highlander! aka 7 Points Singleton) i se n’organitzen de nous sobre la marxa si hi ha prou demanda. Els tornejos principals del dia eren el Legacy Main Event i el Modern Main Event, en el qual jo estava registrat.
A les 10:00, molt puntual, començava el meu torneig. La gestió es feia a través de la app oficial Companion. Un cop completat el registre amb un codi que et donaven a la taula de l’organització, al començament de cada ronda l’app et notificava el teu rival i el número de taula on havies de jugar la teva partida. Les rondes tenien una durada de 50 minuts i el resultat de la ronda també l’afegies a la pròpia app. Era el primer torneig de Magic que jugava en molts anys i estava una mica nerviós. Normalment no jugo Modern i, tot i que conec les cartes més rellevants del format, no conec amb profunditat les baralles del meta; ni tampoc estic habituat als rituals del joc competitiu.
La meva baralla era una versió amb la base de manà lleugerament millorada de la Budget Dino Whack de SaffronOlive. Vaig escollir-la principalment per tres motius:
És una baralla que pots construir amb un pressuport molt ajustat
Tot i no ser una baralla gaire competitiva, té la possibilitat d’agafar el rival per sorpresa i robar alguna victòria.
No té espai per a jugar interacció. Això, que d’entrada sona negatiu, ho vaig veure com un avantatge. No hi ha res més frustrant, quan jugues contra baralles que no coneixes, que tenir interacció a la mà però no saber exactament quines son les peces clau de la baralla del rival que hauries de contrarestar o destruir.
Comença el torneig! El meu principal objectiu és aprendre, passar-m’ho bé, intentar no cometre errors en el meu joc i, si pot ser, robar alguna partida per intentar no quedar últim.
Jugo contra un xicot molt amable anomenat Valentin. Mentre remenem les baralles parlem una mica i li explico que és el meu primer torneig des de fa ben bé 15 anys. Ell juga una versió de 4-Color Omnath Control.
Partida 1
Guanyo el sorteig i començo fent mulligan a 6 i em quedo una mà fluixa, sense dinosaure ni bushwacker. Faig alguns atacs amb els meus goblings 1/1 però ell baixa Omnath, comença a guanyar vides i generar manà. Munta la paradeta amb els planeswalkers i em guanya sense que jo tingui cap possibilitat de fer res.
Partida 2
Torno a començar jo, aquest cop amb una bona mà. 3 goblins al primer torn, uns quants esquirols al segon i Ancient Imperiosaur 20/20 al tercer torn. Ell exilia el dinosaure amb Solitude (per tant guanyo 20 vides) però robo algun Bushwhacker i atacant amb els goblins i els esquirols m’enduc una victòria ràpida. La teoria era certa: la baralla té el potencial per guanyar alguna partida! La veritat és que em fa estar molt content obtenir una victòria ja a la primera ronda!
Partida 3
Comença ell. Jo torno a tenir una sortida explosiva i planto dos dinosaures (20/20 i 12/12) en els primers torns. De totes maneres, la baralla de control sembla que sempre té Solitude a la mà. No hi ha manera de poder atacar amb els dinos. Amb els dinosaures exiliats guanyo molta vida, fins a 51. Però em quedo sense taula, amb 5 terres i la mà buida. Mentre que en Valentin té la mà plena, guanya vides, té tant manà com vol i roba diverses cartes per torn. Concedeixo a 39 de vida, quan ell ja ha remuntat per sobre dels 20.
Jugo contra en Guillem, un català, amb Esper Goryo’s Vengeance. Només per la manera que té de moure les cartes ja m’adono que és un rival fort i amb experiència.
Partida 1
Tots dos fem mulligan a 6. M’he de quedar una mà amb una terra. Comença ell. Em passa per damunt amb una Atraxa, Grand Unifier amb haste al tercer torn que posteriorment blinqueja diverses vegades amb Ephemerate.
Partida 2
Com a mínim tinc clar el sideboard: Tormod's Crypt . Començo i tinc una bona mà. Al segon torn ataco per 10 amb un Bushwhacker amb kicker i penso que potser encara farem alguna cosa. Innocent de mi. Abans dels bloquejos, juga Solitude i Ephemerate i es carrega la meitat del meu equip. Aconsegueixo exiliar el seu cementiri amb la cripta evitant que torni a posar una Atraxa en joc i fins i tot puc refer una mica la taula, aconseguint convocar un Imperiosaur 16/16. Ell em guanya al següent torn amb una Psychic Frog . Sabia que la granota psicodèlica era una bona carta però en aquesta baralla fa tots els papers de l’auca. És espectacular.
El meu rival juga Simic Ritual, una espècie de Merfolks Tempo…
Partida 1
Surto jo amb una mà excel·lent. Baixo un dinosaure 18/18 al tercer torn i aquest cop el rival no juga blanc així que al quart torn ataco amb tot per guanyar.
Partida 2
Comença ell. Jo faig una sortida decent, però sense dinosaure. Aconsegueixo deixar-lo a 9 de vida, però de mica en mica la seva baralla amb criatures amb flash i cascade ( Coiling Oracle , Ice-Fang Coatl , Abhorrent Oculus …) més Birthing Ritual guanya el tempo i aconsegueix estabilitzar-se. Finalment un Harbinger of the Seas em dóna el toc de gràcia, deixant-me amb un únic manà vermell i sense verd.
Partida 3
Torno a començar jo i penso que si em torna a sortir una mà com a la primera partida, tinc opcions reals de guanyar el meu primer enfrontament. La sort no m’acompanya. M’he de quedar una mà amb una terra després de fer mulligan i no aconsegueixo la segona terra fins al 6è torn. El rival no aplica una pressió gaire forta però contrueix la seva presència a la taula de forma sòlida i constant, de manera que quan finalment tinc una segona terra ja no hi ha res a fer.
Última ronda abans de dinar. El meu rival, Ioic (nom curiós), juga Rakdos Burn. A aquestes alçades del torneig, el sistema suís va fent la seva tasca i els emparellaments que tinc son amb rivals que porten una ratxa de derrotes similars a la meva.
Partida 1
Tots dos fem mulligan a 6. En Ioic es queda encallat tota la partida amb una sola terra (muntanya) i jo amb dues. De totes maneres, com que tots dos ataquem cada torn (jo amb goblins i esquirols i ell amb Monastery Swiftspear i Ragavan, Nimble Pilferer ), els tresors que crea el seu mico li permeten anar tirant. És una partida lenta i agònica per tots dos però al final els seus múltiples spells de mal directe m’acaben deixant a 0.
Partida 2
Surto jo amb una mà decent, però els dinosaures no es deixen veure en tot l’enfrontament. A ell la partida també li surt molt millor que la primera. Monastery Swiftspear, Goblin Guide i Dragon's Rage Channeler van per feina i, de nou, els spells de mal directe em fulminen. Als Weather the Storm que potser m’haurien pogut mantenir a la partida tampoc se’ls veu per enlloc…
Després d’un ràpid entrepà vegetal amb pollastre i mahonesa, m’enfronto un xicot pèlroig del que no recordo el nom. Ell juga Izzet Affinity, una baralla amb la que estic una mica familiaritzat perquè la mecànica és molt similar a la versió Pauper que jugo jo.
Partida 1
Jo començo amb una mà sòlida, amb la capacitat de crear goblins al primer torn. El seu primer torn també és espectacular, amb Mox Opal i diversos artefactes de cost zero que li permeten jugar Thoughtcast . Veient el desplegament inicial que, per si fos poc, inclou Engineered Explosives (la resposta perfecta a les meves múltiples criatures token) penso que no hi tinc res a pelar. De totes maneres, per algun motiu (potser un error?) ell no sacrifica els explosius i els meus goblins amb l’ajuda d’un parell de Bushwhackers aconsegueixen creuar la línia de meta.
Partida 2
Comença ell, amb una sortida no tan explosiva com l’anterior. Però hi ha dos moments clau que fan que la victòria se m’escapi de les mans. D’una banda, aquest cop si que utilitza els Engineered Explosives per destruir tots els meus tokens quan estic a punt de convocar el dinosaure i de l’altre cometo l’error d’intentar destruir el seu Kappa Cannoneer amb Gleeful Demolition sense recordar que el Cannoneer té Ward 4. Com a excusa puc dir que, tot i que coneixia la carta, no tenia present que tingués Ward i la còpia que ell jugava estava en francès, de manera que no me’n vaig adonar abans de castejar l’spell.
Partida 3
Començo jo amb una mà decent. Al tercer torn aconsegueixo baixar un Imperiosaur 14/14. No n’havia aconseguit baixar cap en les dues partides anteriors i li veig a la cara com l’agafa completament per sorpresa una criatura d’aquesta magnitud. En el seu tercer torn, una Urza's Saga li permet buscar Shadowspear a la baralla i equipar un Cannoneer 7/7 per a preparar-se per l’impacte. Al quart torn ataco només amb el 14/14 amb trample que ell bloqueja amb el Cannoneer equipat. Es menja 7 punts, però el lifelink de Shadowspear el deixa igual que estava. De totes maneres el Cannonner mor. I després del combat, augmento la pressió convocant un segon dinosaure 14/14. El veig com analitza les cartes de la seva mà, rumia una estona i finalment concedeix! La meva primera victòria del torneig!
Jugo contra en Mathieu que duu una Esper Midrange/Control. Inicialment sospito que podria ser amb Goryo’s i Atraxa, però no apareixen en cap moment, per sort.
Partida 1
Comença ell jugant primer, però jo tinc una sortida agressiva amb goblins i Bushwhacker. Ell castiga lleugerament la meva Chromatic Star amb Orcish Bowmasters , però no té temps d’estabilitzar i m’enduc la victòria.
Partida 2
Poso Pithing Needle per la Tamiyo, Inquisitive Student // Tamiyo, Seasoned Scholar i Tormod’s Crypt per la Psychic Frog (i per si de cas apareixen Murktide Regent o Goryo's Vengeance ), però ell té la carta perfecta contra mi al seu sideboard: Pest Control . Destrueix la meva taula i aconsegueix transformar i fer créixer una Tamiyo. En el seu últim torn no s’adona que té letal combinant l’ultimate de la Tamiyo amb Psychic Frog, però concedeixo igualment perquè no hi ha res que pugui fer.
Partida 3
Partida molt similar a la segona. Pest Control, Bowmasters i algun Fatal Push em deixen sense opcions. Probablement Esper Control és el meu pitjor emparellament. Menció especial per a Quantum Riddler , una carta nova de EOE, que encaixa de meravella en aquestes Esper Control!
Jugo contra Mono-Blue Merfolk. No recordo el nom de l’oponent.
Partida 1
Començo jo però em veig obligat a fer mulligan a 5, que el meu rival lamenta molt esportivament, després de robar dues mans sense terres. Aconsegueixo posar alguns tokens en joc, però no tinc prou força per pressionar. El rival desplega el seu pla, amb Aether Vial posant criatures a la taula al seu torn i al meu. Ell no ataca fins que té prou força per tancar la partida en un parell de torns.
Partida 2
Torno a començar, aquest cop amb una bona mà. Només amb tokens i Bushwhackers el deixo a 6 de vida en pocs torns. Llavors m’enfronto a una decisió important: atacar i deixar-lo a 1 o convocar un dinosaure i esperar un torn més per atacar per letal. Decideixo baixar el dinosaure i esperar i al final resulta la decisió correcta. Ell no té el counter i al següent torn puc atacar i guanyar.
Partida 3
Comença ell i surt fort, baixant diversos lords i em deixa completament fora de la partida amb un Harbinger of the Seas. Un parell d’atacs dels seus merfolks inflats amb islandwalk són suficients per guanyar-me.
Última ronda contra un noi jove que juga Esper Blink. Un emparellament difícil per tancar el torneig…
Partida 1
Tinc sort amb els daus però no amb les cartes i començo amb un mulligan. La partida és lenta, però de mica en mica aconsegueixo deixa-lo a 3 punts de vida. Ell estabilitza amb Solitude i juga molt prudentment, sense atacar, amb por de les meves criatures amb haste. La seva paciència dóna fruit i jo soc incapaç de creuar la línia de meta.
Partida 2
Torno a començar jo i la història es repeteix. Bona sortida meva, però de nou Solitude estabilitza la partida, controla la taula i el rival s’imposa.
Conclusions
Tot plegat ha resultat una experiència molt positiva! Tothom amb qui vaig jugar va ser molt amable. L’esdeveniment estava molt ben organitzat. Vaig aconseguir la playmat signada per la Rebecca Guay, que havia sigut el motiu inicial pel qual vaig decidir apuntar-me al torneig.
La baralla va funcionar prou bé i, en general, crec que no vaig cometre gaires errors. Vaig aconseguir guanyar una ronda, que és més del que esperava, i vaig guanyar un total de 6 partides de les 21 que vaig jugar; de tal manera que al final vaig acabar en la posició 134 de 144 participants.